És “normal” que es
manifesti gelosia entre germans? Afecta només al gran o als petits també? Es
pot prevenir? Quins són els símptomes més freqüents?
La gelosia és un
sentiment natural de l’ésser humà que ens acompanya tota la vida. Es pot donar
a totes les edats però afecta especialment a la infància per la inseguretat que
comporta la immaduresa, per la poca experiència i per l’escàs coneixement per
identificar la causa del malestar.
Els infants solen
tenir dificultats per adaptar-se als canvis en els papers, relacions i
reestructuracions familiars, motiu pel qual els pot costar aprendre a compartir
l’estimació dels pares amb els germans i l’afecte de la mestra amb els
companys.
Quan neix un
germanet o germaneta, hi pot haver una por a perdre o disminuir l’estimació
dels pares, com a font indispensable de benestar, desenvolupament i
aprenentatge que pot desencadenar conductes defensives de tota mena. Els
trastorns ocasionats per la gelosia poden ser psicosomàtics (insomni,
inapetència, enuresi,…) o de conducta (agressivitat, mal humor, irritabilitat,
regressions, conductes de negació,…). El tracte dels pares pot alimentar la
gelosia o fer-la disminuir. Cal adonar-nos dels sentiments i reaccions que
provoquen en nosaltres les manifestacions de gelosia.
Com podem ajudar a
afrontar els sentiments de gelosia? Negar les diferències (que són inevitables
i evidents) no ajuda a disminuir la gelosia. Cal que l’infant aprengui que la
diferència no comporta menys estima, cal viure la diferència amb naturalitat
(per exemple, es compren sabates a qui les necessita, no a tots). El conflicte
que pot originar al moment la frustració de no tenir sabates noves com el germà
o germana, representa l’oportunitat educativa necessària perquè l’infant pugui
aprendre que l’estimació no passa per tenir el mateix que l’altre. Totes les
accions que vagin en el sentit “d’amagar” l’estima per l’altre augmenten la
inseguretat i l’ansietat.
Com podem ajudar a
superar la gelosia? : preparant la vinguda d’un nou germà/na, ajustada a la
realitat; viure les diferències de tracte amb normalitat (el petit té unes
necessitats, capacitats,... diferents); ajudar a gaudir de les alegries de
l’altre (aniversaris,...); manifestar que els estimem tal com són (no cal que
canviïn ni que vulguin ser com el germà o germana); procurar tenir moments de
relació un a un, separadament; acceptar que puguin aparèixer sentiments
negatius.
Parlar dels
sentiments i emocions provocats per la gelosia, compartir-los en veu alta,
explicar contes on el tema sigui la gelosia (per exemple, n’hi ha alguns de
clàssics com la Ventafocs ,
la Blancaneus ,...),...
són diferents formes d’ajudar a entendre els sentiments que a vegades desperten
els germans/es o companys/es, a exterioritzar-los. Entendre i relacionar la conducta
amb l’emoció que la provoca i aprendre a reconèixer les manifestacions és el
que permet anar trobant estratègies per modificar el comportament.