LA GELOSIA

És “normal” que es manifesti gelosia entre germans? Afecta només al gran o als petits també? Es pot prevenir? Quins són els símptomes més freqüents?

La gelosia és un sentiment natural de l’ésser humà que ens acompanya tota la vida. Es pot donar a totes les edats però afecta especialment a la infància per la inseguretat que comporta la immaduresa, per la poca experiència i per l’escàs coneixement per identificar la causa del malestar.

Els infants solen tenir dificultats per adaptar-se als canvis en els papers, relacions i reestructuracions familiars, motiu pel qual els pot costar aprendre a compartir l’estimació dels pares amb els germans i l’afecte de la mestra amb els companys.

Quan neix un germanet o germaneta, hi pot haver una por a perdre o disminuir l’estimació dels pares, com a font indispensable de benestar, desenvolupament i aprenentatge que pot desencadenar conductes defensives de tota mena. Els trastorns ocasionats per la gelosia poden ser psicosomàtics (insomni, inapetència, enuresi,…) o de conducta (agressivitat, mal humor, irritabilitat, regressions, conductes de negació,…). El tracte dels pares pot alimentar la gelosia o fer-la disminuir. Cal adonar-nos dels sentiments i reaccions que provoquen en nosaltres les manifestacions de gelosia.

Com podem ajudar a afrontar els sentiments de gelosia? Negar les diferències (que són inevitables i evidents) no ajuda a disminuir la gelosia. Cal que l’infant aprengui que la diferència no comporta menys estima, cal viure la diferència amb naturalitat (per exemple, es compren sabates a qui les necessita, no a tots). El conflicte que pot originar al moment la frustració de no tenir sabates noves com el germà o germana, representa l’oportunitat educativa necessària perquè l’infant pugui aprendre que l’estimació no passa per tenir el mateix que l’altre. Totes les accions que vagin en el sentit “d’amagar” l’estima per l’altre augmenten la inseguretat i l’ansietat.

Com podem ajudar a superar la gelosia? : preparant la vinguda d’un nou germà/na, ajustada a la realitat; viure les diferències de tracte amb normalitat (el petit té unes necessitats, capacitats,... diferents); ajudar a gaudir de les alegries de l’altre (aniversaris,...); manifestar que els estimem tal com són (no cal que canviïn ni que vulguin ser com el germà o germana); procurar tenir moments de relació un a un, separadament; acceptar que puguin aparèixer sentiments negatius.

Parlar dels sentiments i emocions provocats per la gelosia, compartir-los en veu alta, explicar contes on el tema sigui la gelosia (per exemple, n’hi ha alguns de clàssics com la Ventafocs, la Blancaneus,...),... són diferents formes d’ajudar a entendre els sentiments que a vegades desperten els germans/es o companys/es, a exterioritzar-los. Entendre i relacionar la conducta amb l’emoció que la provoca i aprendre a reconèixer les manifestacions és el que permet anar trobant estratègies per modificar el comportament.