Un diumenge qualsevol a un restaurant
qualsevol... una taula amb el pare, la mare i els dos fills, un d’ells
adolescents, l’altre més petit. Mentre esperen que els serveixin no parlen,
tampoc es miren... El pare està mirant en el seu Iphone els últims missatges de
la feina, la mare parla amb un dels grups de Whatsapp que té al seu mòbil, el
noi gran fa el mateix amb els seus amics, el petit juga amb la tablet...
En un altre espai, en un parc, uns
nens juguen amb la sorra, de cop i volta, un d’ells s’adreça a la mare: -Mama,
mama!- La mare està mirant el seu mòbil, no l’escolta... el nen li vol explicar
alguna cosa i, finalment, ella li diu: - val, val – però no sap què li ha dit.
Situacions com aquestes són habituals
avui en dia... Què està passant? Han canviat els hàbits?
Està clar que la societat avança i ha
d’avançar. Si els nostres besavis aixequessin el cap, no s’ho creurien. Hem
passat de rentar la roba al safareig i a mà a tenir-la neta, seca i planxada
només apretant alguns botonets. Hem passat d’haver d’escalfar l’aigua calenta
amb la llar de foc a obrir l’aixeta i disposar-ne de tanta com vulguem i a la
temperatura que escollim. Hem passat d’estar gairebé incomunicats a tenir un
aparell que ens permet que, només donant-li ordres, ens posi la música que
volem, o ens truqui a qui li diguem, ens digui quin temps farà, ens porti al
lloc desitjat,...
Majoritàriament, tot és positiu, tret
que està arribant un moment en què les noves tecnologies ens
« enganxen ». En un taller fet fa uns dies en una aula d’ESO
pràcticament tots els alumnes verbalitzaven tenir un promig d’unes 15 pantalles
a casa i passar-se més de 6 hores diàries
connectats a alguna pantalla, ja sigui Internet, mòbil, videoconsoles,...
gairebé tantes com les que es passen a l’escola... D’on treuen tantes
hores ?
Sovint els mestres i professors
comentem que notem alguns alumnes adormits quan arriben al matí a l’escola,
altres estan més neguitosos, alguns no se’n poden estar i amaguen el mòbil sota
la taula amb la necessitat de mirar-lo quan el professor/a no els veiem, tot i
que saben que no se’n pot fer ús a l’aula...
Perdre la noció del temps a la xarxa,
connectar-s'hi a altes hores de la nit o sentir-se ansiós quan no es navega
poden ser símptomes que una persona és addicta a les pantalles. Echeburúa
(1999) [1]
proposa diversos signes i símptomes de l’addicció a Internet:
La solució està a les nostres mans,
tot i que la dificultat més gran està relacionada amb la negació del problema.
Treure la connexió a Internet, amagar la videoconsola,... no són solucions útils.
El millor és trobar un equilibri entre l’ús educatiu i la resta d’usos i
activitats. La clau està en passar d’un ús “no controlat” a un ús moderat,
fomentant la comunicació familiar (aprofitant les hores dels àpats), establint
uns límits de connexió, promovent altres conductes gratificants (sortir de
casa), controlant l’ansietat o l’agressivitat i col·locant els ordinadors en
espais públics de casa o, si estan, a l’habitació, deixar la porta oberta.
Per acabar, us deixo alguns documents de l'APDCAT (Associació Catalana de Protecció de Dades) que poden servir d'orientació sobre el tema:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada