No em donis tot el que demano. A vegades només demano per veure fins on puc arribar. No m'escridassis. Et respecto menys quan ho fas, i m'ensenyes a cridar a mi, també. I no ho vull fer.
No em donis sempre ordres. Si en comptes d'ordres a vegades em demanessis les coses, jo ho faria més de gust i més de pressa.
Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me'l, però també si és un càstig.
No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú sofrirà, i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo qui sofriré.
No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix, i confirma aquesta decisió.
Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi, jo no podré aprendre mai.
No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo menteixi per tu, encara que sigui per treure't d'un mal pas. Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que dius.
Quan jo faig alguna cosa mal feta, no m'exigeixis que et digui per què ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé.
Quan t'hagis equivocat en alguna cosa, admet-ho, i millorarà l'opinió que jo tingui de tu, i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions.
Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics. Que siguem de la família no vol dir que no puguem ser també amics.
No em diguis que faci una cosa que tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. Però mai no faré allò que tu diguis i no facis.
Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis: "no tinc temps per bajanades", o "això no té importància". Mira de comprendre'm i ajudar-me.
I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada