Orientacions per a les famílies
Aquest bloc ha estat creat per membres de l'Equip Psicopedagògic de l'escola i vol ser un espai on es parli de temes que poden ésser d'interès per a les famílies. Si algun tema no el trobeu i voleu saber-ne més, només ens ho heu de dir.
divendres, 16 de gener del 2015
dijous, 13 de març del 2014
LA GELOSIA
dilluns, 19 de novembre del 2012
Web del joc i la joguina en català

Alhora, la web també vol conscienciar els fabricants que encara no incorporen el català que l’ús de la llengua és un valor afegit i una actitud de responsabilitat vers el consumidor. L’adreça web de la pàgina és www.jocsijoguines.cat
dimecres, 24 d’octubre del 2012
Dibuixos educatius: Lara, què fem?

El projecte té l'assessorament de l'Hospital de Sant Joan de Déu amb qui han col·laborat en tots i cada un dels episodis perquè la sèrie tingui un contingut sòlid i educatiu a part de ser divertida i faci que l'espectador s'identifiqui amb els personatges en molts moments.
divendres, 27 d’abril del 2012
L'acompanyament escolar a casa
dilluns, 26 de març del 2012
Separació dels pares: com pot afectar als fills i consells

En els més petits (2-6 anys) són habituals conductes regressives (tornar enrere) com fer-se pipí al llit, llepar-se el dit, infantilisme, voler dormir amb els pares, pors, ansietat,... També poden aparèixer problemes amb el menjar, a l’hora de dormir, queixes per malaltia,... o rebequeries, necessitat de cridar l'atenció constantment, ansietat de separació (al deixar-lo a l'escola o altres). Aquests símptomes marxaran en la mesura en què es vagin paint les emocions i la nova vida vagi prenent forma.
Quan els nens/es són més grans (7-12 anys), ja disposen de més recursos verbals. Això, en certa manera, els ajuda a exterioritzar els seus sentiments. En aquest cas, poden aparèixer comportaments i conductes de recriminació als pares amb l'esperança d'intentar unir-los de nou, conductes manipulatives, de menyspreu o rancor a alguna de les figures paternes paral·lelament a la idealització de l'altra, sentiments de culpa, baixa autoestima, agressivitat, canvis en el rendiment escolar,...
A l’adolescència, la separació dels pares pot incrementar les conductes de risc (alcohol, substàncies, drogues), tenir dificultats en les relacions entre iguals, baixa autoestima, agressivitat,...
Alguns Consells:
Cada cas és diferent, per a aquest motiu, no és possible plantejar unes orientacions generals que serveixin per a totes les famílies. En alguns casos, serà necessari que el pare, mare, nen/a acudeixin al psicòleg que els ajudarà a afrontar la separació. De totes maneres, hi ha alguns aspectes que val la pena tenir en compte:
1. És molt important que pare i mare sàpiguen distingir per una banda les gestions, processos judicials, règim de custòdia,... de les necessitats del seu fill/a davant la separació. Malgrat les diferències que hi pugui haver entre ells, han de capaços de consensuar un projecte educatiu comú.
2. No manipular el fill/a en contra de l’altre per exemple, parlant-ne malament davant ell/a, donant-li la culpa d’alguna cosa,... o bé comprant-li regals o joguines per voler guanyar-se el seu afecte. Quan el nen/a està amb el pare o la mare, cal centrar-se en aquest temps i espai, no amb el que fa o ha fet amb l’altre.
3. El nen/a necessita com sempre, la veritat. Una veritat adaptada a la seva edat, una veritat que el faci sentir respectat com a persona. Però dir la veritat no significa explicar els detalls de discussions o de situacions que hagin pogut provocar la separació. És fonamental explicar al nen/a la decisió que hem pres des del mateix moment de la separació, adequat a la seva edat, evitant entrar en excessius detalls i procurant que en cap cas es sentin culpables (pot pensar que és perquè ha fet enfadar als pares en alguna ocasió, que s’han discutit per culpa seva,...).
4. No utilitzar el nen/a com a “missatger” ni “espia” del què passa a l’altra casa.
5. La separació en els fills, especialment en els més petits, produeix una pèrdua dels referents principals que els mantenen segurs davant el món exterior. La seva forma de reaccionar, segons edat, pot passar d'un increment de pors, inseguretat i baixa autoestima a manifestacions de tipus conductual (rebequeries desobediència, etc.). Cal avisar al nen/a de qui l’anirà a buscar, amb qui ha d’anar,... buscant espais d’intercanvi d’informació sobre el nen/a entre pare i mare.
6. Caldrà mantenir, en la mesura del possible, les activitats i les relacions que tenien abans que els pares es separessin.
7. No forçar els amics i els parents a separar-se amb ells, posicionant-se amb un o altre. Els infants poden sentir clarament el conflicte a través de les relacions dels pares amb els altres.
8. En cas de nova parella, tot i que aquesta pugui establir vincles afectius amb el nen/a, en cap cas hauria de qüestionar els principis educatius establerts pels pares biològics.. Tampoc es pot imposar l'acceptació de la nostra nova parella als fills i forçar un nou pare o mare. No obstant, la vinculació afectiva cap a uns o altres dependrà dels recursos afectius que siguin capaços de desenvolupar els adults envers als nens.
9. Tota separació comporta un procés de dol, que dependrà de com s'ha afrontat per part dels diferents agents i de l'edat del nen, entre d'altres. Normalment abans d'un any els nens solen estar adaptats a la seva nova situació i no haurien de presentar-se problemes significatius al respecte.
Finalment, cal tenir en compte que, " No són els fets que vivim el que ens marca sinó la manera com es viuen".
dissabte, 14 de gener del 2012
Carta anònima d'un/a fill/a als seus pares

No m'escridassis. Et respecto menys quan ho fas, i m'ensenyes a cridar a mi, també. I no ho vull fer.
No em donis sempre ordres. Si en comptes d'ordres a vegades em demanessis les coses, jo ho faria més de gust i més de pressa.
Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me'l, però també si és un càstig.
No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú sofrirà, i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo qui sofriré.
No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix, i confirma aquesta decisió.
Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi, jo no podré aprendre mai.
No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo menteixi per tu, encara que sigui per treure't d'un mal pas. Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que dius.
Quan jo faig alguna cosa mal feta, no m'exigeixis que et digui per què ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé.
Quan t'hagis equivocat en alguna cosa, admet-ho, i millorarà l'opinió que jo tingui de tu, i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions.
Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics. Que siguem de la família no vol dir que no puguem ser també amics.
No em diguis que faci una cosa que tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. Però mai no faré allò que tu diguis i no facis.
Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis: "no tinc temps per bajanades", o "això no té importància". Mira de comprendre'm i ajudar-me.
I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal.